En l'obra Awkward Moment núm.2, que s’assembla a la número 1 però està ubicada en un entorn diferent i amb una persona del sexe contrari, veiem una noia asseguda de genolls sobre la tapa de la claveguera, en un carreró de Barcelona. La manera com està asseguda i l’expressió d'incertesa que mostra la delaten immediatament: en un moment de desesperació, ha buscat un lloc semi-aïllat per fer pipí. La base de l'escultura és una gran caixa de fusta coberta de macadam, que conté un mecanisme de drenatge i una bomba d'aigua; pel que fa al carreró, està representat mitjançant una transparència fotogràfica (duratrans) il•luminada. A la dreta de la base, hi ha un botó que s'encén i s’apaga de forma intermitent per atreure l'atenció de l'espectador. Quan algú s'hi apropa i l'activa, raja un líquid groc que simula l'orina de la jove i, tot seguit, la boca i els ulls de la noia comencen a moure’s, deixant veure una expressió d'inseguretat. Finalment, li pregunta a l'espectador: "que ve algú?”, “que poden veure’m?". Mentre els ulls se li mouen cap una banda i cap a l’altre en un gest d’angoixa,