“The Machine Manifesto” és una performance musical, interactiva mitjançant l’ús d’autòmats o escultures interactives.
Es fonamenta en donar una visió teatral sobre la relació de l’home amb les màquines. Aquesta visió vol ser irònica, es a dir que pretén criticar certes idees socioculturals compartides en la nostra societat occidental respecte d’aquesta relació home-máquina. En la seva integritat, aquesta obra intentarà reflectir l’asimetria existent en la relació ésser humà-màquina i serà una ocasió per a criticar la posició privilegiada de las maquines en la nostra societat.
L’eix conceptual de l’obra és una crítica irònica de tot pensament simplista i dual del tipus “el bé contraposat al mal”. En la societat occidental hi ha un excés d’aquest tipus de paradigmes simplistes. Més concretament la performance és una reflexió sobre la visió dualista occidental sobre la tecnologia, la qual és experimentada i pensada a través del dualisme “por VS adoració-fascinació”. D’acord amb aquestes perspectives la tecnologia és d’una banda el millor per al bé del “desenvolupament” de la humanitat i alhora el seu més gran perill, és el benestar econòmic i alhora la desigualtat… etc. Sens duote, l’objecte del propi ésser humà, de les seves fites i de les seves mancances.