A partir d’aquesta reflexió la performance ha d’entrar en la percepció de l’espectador contradient-lo lentament y de forma “subconscient”. Així es barregen a l’obra passatges de coherència musical i visual, amb moments de major agressivitat i “caos”, conceptes de harmonia i estructura amb conceptes de inestabilitat, imatges llargues i en camera lenta i “complaents” (no especialment pel seu contingut) VS imatges ràpides i pertorbadores ( això són exemples meus, haches contingut és responsabilitat de Iñigo).
“The Machine Manifesto” explora la relació entre el home i la màquina; entre el món “natural” i el món “tecnològic”; entre el que és físic, real i biològic i allò tecnològic, virtual i digital. Oposicions com aquestes són aparentment una gran font de conflicte en les societats occidentals, les quals afirmen la seva conquesta de la modernitat a través del seu domini del paradigma tecnològic. Mitjançant aquest projecte intentarem aportar reflexions sobre aquest context sociocultural. La nostra obra buscarà reflectir tal debat. D’aquesta forma volem jugar amb una sèrie d’imatges col•lectives referides a la relació máquina-ésser humà.
La nostra obra es concentrarà també en la relació entre el corporal i el tecnològic, entre el que és real i el que és simulat. Es donarà gran importància a la asimetria que